divendres, 9 d’abril de 2010

Fràgil, el nou disc d'Els Pets.




"Fràgil" és el nou àlbum dels mestres de Constantí. Dotze cançons plenes d'històries del dia a dia tan característiques d'aquesta colla i, alhora, tan nostres, perquè de ben segur que les hem viscut, les vivim o les viurem.

Potser no totes en primera persona, com la que obre el disc, "Tres", emparentada de so amb "Per veure't a tu", plenes de guitarres vives i energia, fent soroll del bo. La primera, tracta una història amorosa a tres bandes, mentre que la segona és tota una declaració de principis del que un és capaç de fer per amor. A tot el disc es respira un so soul, sense abandonar el pop, especialment a temes com "Al seient del costat", "Les coses com són", "El que val la pena de veritat" o "Millor", que el títol ho diu tot, és la millor del disc i amb un gran final. Totes elles són de caire més reposat que la ballable "Sense glaçons" i, sobretot, a l’irresistible " Sembla estrany", d’ànima dinàmica, frenètica i addictiva com les millors cançons d'Els Pets dels primers discs. Hi ha dues balades d'una bellesa enorme. Reminiscències un cop més al soul més clàssic per mostrar la seva vesant més fràgil i dolça.




I els dos temes que resten mereixen una menció a part. De caire crític i de denúncia a "El poble sota el barret de fum", un tema més a prop dels Mesclat que no pas d'ells, però és lògic sent un tema firmat per en Joan. La sonoritat ens recordarà als grans cantautors d'aquest gran país. Peró a "Un cop de cotxe" cal esperar el final per descobrir que la simpàtica historieta d'amor casual, acaba amb un dels milions, per desgràcia i tristesa, casos de violència masclista que veiem cada dia a les nostres vides. Crec que és un disc en el que cal llegir les lletres i entendre molt què hi diuen. Trobem un disc molt madur, tendre, amb un so exquisit que ens recorda a l’àlbum homònim, a "El calla i balla" o a "Fruits Sex", combinats amb l'elegància de l'últim "Com anar al cel i tornar".

Estem d'enhorabona. Mai un títol tant delicat ha sigut tant injust per un disc.

I això m'agrada.



El primer clip :

Per veure't a tu from Els Pets on Vimeo.