Guns N' Roses, Pavelló Olímpic de Badalona, 23-10-2010

Segurament no sóc objectiu, però ho intentaré. Els Guns sempre han estat un refent per mi, i sé que el que vaig veure a Badalona no eren els de veritat. Aixo sí, van ser molt millors que el que vaig veure a Madrid fa 4 anys. Com a mínim en actitud. Axl Rose no és el rockstar dels 80's, però el seu xou va ser digne. I la banda no em va defraudar gens. Els tres guitarres compleixen amb la seva tasca, potser només Ron Thal desentona en imatge, no pas en so. Tommy Stinson, a qui molts adjudiquen el rol de mà dreta d'Axl, no em va semblar per tant. Frank Ferrer té més carisma que Matt Sorum, que mai ha deixat de ser un mercenari. I Dizzy Reed està millor que en els últims anys de decadència que han envoltat als Guns. Ah, i Chris Pitman deu ser amic d'algú, perquè si no hi fos no es notaria.
El concert, amb un bon repertori, tenint en compte que estan presentant (i espero acomiadant) el "Chinese Democracy" (Chinese Democracy, Sorry, Shackler's Revenge, This I Love, Better, Street Of Dreams, I.R.S., Madagascar), es va repartir més o menys, entre aquest disc i l'obra mestra que és "Appetite For Desctruction" (Welcome To The Jungle, It's So Easy, Mr. Brownstone, Sweet Child O' Mine, Rocket Queen, Nightrain, Paradise City).
Inclusions en "Use Your Illusion I-II" (Live And Let Die, You Could Be Mine, November Rain, Knockin' On Heaven's Door, Don't Cry), alhora que recuperaven la versió que feien dels AC/DC (Whole Lotta Rosie) als principis de la seva carrera i uns fragment de Pink Floyd (Another Brick In The Wall Part II).
Pegues també n'hi ha, com a tots els concerts. Els solos dels tres guitarristes es poden suprimir, ara que tampoc em van molestar, excepte el de Ron Thal. Richard Fortus va recrear la seva interpretació del "James Bond Theme" que va enregistrar per Guitar Hero. DJ Asbha va complir amb "Ballad of Dead", però el de Ron Thal va ser de jutjat de guàrdia. Millor no parlar-ne, però els pròxim cop, o el canvia, o que no el faci.
Suposo que com que érem més de 10.000 allà dins, doncs a alguns els va encantar, altres no, altres ni fu ni fa, i alguns es van 'tajar' abans d'hora i es van perdre el concert (que es fotin). Però a mi em va agradar molt, tot i que gairebé no tinc records del del 93, perquè tenia 15 anys i era el meu primer concert a Barcelona, segur que aquells Guns van estar a l'altura. Però també crec que a Badalona, 17 anys després, els nous també.

Per mi ja poden tornar.

La resta de fotos les trobareu aquí : FOTOS GNR