Sopa de Cabra, Palau Sant Jordi, 11-09-2011
Bona tarda malparits !!! . amb aquest crit de guerra podia haver obert en Gerard Quintana el seu tercer concert seguit al Sant Jordi. Però fidel a l'esperit de la banda, ho va fer com sempre, amb bona nit. I les notes de "El boig de la ciutat" sortint de la guitarra d'en Josep Thió obrien la caixa dels records.
Van ser 30 cançons que són petits bocins del nostre subconscient musical i que cadascú ens fem nostres i ens duen a en un viatge en el temps molt agradable. Movent-se per tota la seva discogràfia (excepte " Mundo Infierno"), els Sopa es diverteixen dalt de l'escenari, només parant la "festa" per recordar al Ninyin.
A mi em va tocar especialment la fibra, "L'Estació de França", el meu tema predilecte d'ells, i vaig gaudir amb l'esprint final amb Ninyin's Mine i Rock'n'Roll (gràcies a ells vaig descobrir Led Zepelin i en part escoltar la gran majoria de grups de la meva adolescència), per acabar una la tercera nit amb "L'Empordà" i "Podré tornar enrere".
I ahir a la nit, vaig veure com les consignes politiques, els agraiments i les demandes, demostraven que en un país com el nostre, que és tant petit, hi cabem tots, amb respecte i treballant en solidaritat, perqué ningú va xiular quan van cantar "El Sexo", i en Gerard, més actiu que mai en les seves reivindicacions, és va permetre el moment de demanar que ja que per algun absurd motiu no es podien fer castells, va demanar a la gent de seguretat que en deixes fer, que es una cosa molt nostra.
I no em vull oblidar de la gran tasca del meu admirat Xarim Aresté. Va ser el seté Sopa, però tots els altres sis, en varis moments, el van arropar com si fos amb ells des de el principi.
Serà difícil repetir, però la flama que han encès, costarà (per sort) apagar-la.
La resta de fotos del concert les teniu en aquest enllaç: MÉS FOTOS.
PD:Us deixo tres grans blogs amb fotos de tres gran fotògrafs.
http://www.rockviu.cat/
http://roserortiz.blogspot.com/
http://alexcarmona.com
Van ser 30 cançons que són petits bocins del nostre subconscient musical i que cadascú ens fem nostres i ens duen a en un viatge en el temps molt agradable. Movent-se per tota la seva discogràfia (excepte " Mundo Infierno"), els Sopa es diverteixen dalt de l'escenari, només parant la "festa" per recordar al Ninyin.
A mi em va tocar especialment la fibra, "L'Estació de França", el meu tema predilecte d'ells, i vaig gaudir amb l'esprint final amb Ninyin's Mine i Rock'n'Roll (gràcies a ells vaig descobrir Led Zepelin i en part escoltar la gran majoria de grups de la meva adolescència), per acabar una la tercera nit amb "L'Empordà" i "Podré tornar enrere".
I ahir a la nit, vaig veure com les consignes politiques, els agraiments i les demandes, demostraven que en un país com el nostre, que és tant petit, hi cabem tots, amb respecte i treballant en solidaritat, perqué ningú va xiular quan van cantar "El Sexo", i en Gerard, més actiu que mai en les seves reivindicacions, és va permetre el moment de demanar que ja que per algun absurd motiu no es podien fer castells, va demanar a la gent de seguretat que en deixes fer, que es una cosa molt nostra.
I no em vull oblidar de la gran tasca del meu admirat Xarim Aresté. Va ser el seté Sopa, però tots els altres sis, en varis moments, el van arropar com si fos amb ells des de el principi.
Serà difícil repetir, però la flama que han encès, costarà (per sort) apagar-la.
La resta de fotos del concert les teniu en aquest enllaç: MÉS FOTOS.
PD:Us deixo tres grans blogs amb fotos de tres gran fotògrafs.
http://www.rockviu.cat/
http://roserortiz.blogspot.com/
http://alexcarmona.com
Comentaris
La veritat és que per mi va ser una gran sorpresa, no portava tanta espectativa i finalment em va resultar màgic. A tots els nivells, sincerament, crec que van fer tot el què havien e fer i com ho havien de fer!
Per cert, ja em vaig fixar en el detall de la samarreta que portaves ;-)