dimecres, 9 de novembre de 2011

Faraday Tardor, Vilanova i la Geltrú, 04/05 -11 - 2011



El Faraday Tardor és va estrenar amb un èxit absolut. Amb un cartell on destacava Nacho Vegas, van fer que l'Auditori d'Eduard Toldrà fos l'escenari ideal per la nova proposta vilanovina. Amb un cap de setmana on les pluges van fer més que acte de presencia, la música va tornar a tenir aquell gust a postes de sol al moli de mar.


Tant divendres com dissabte, en les dues ubicacions (l'Auditori i l'Envelat), vam poder assistir a estrenes i comiats, com la primera sessió del Lluís Gavaldà d'Els pets com a punxa-discos, o el final de gira ( i potser del grup també ?) d'Astrud i el Col•lectiu Brossa. Ells van ser el encarregats de tancar l'última nit del festival, amb un l'Auditori d'Eduard Toldrà ple, just després de que l'ex Manta Ray Nacho Vegas ens demostres que en un escenari com aquest, es un plaer gaudir de les seves cançons escoltant la seva veu profunda. Abans els 4t 1a , el grup que tocava als pisos, com ells s'encarreguen de presentar-se, van acostar-nos la seva proposta pop, conscients de que no era un concert per saltar, però sense perdre gens de l'empenta que solen aportar als seus directes. I la tarda la van arrencar The Marzipan Man, un jove grup de Palma de Mallorca, amb potser el so més dur del festival, amb moltes ganes de demostrar que tenen molt clar que volen en els seus directes.


Pel que fa a divendres, els primers a pujar a l'escenari de l'Auditori d'Eduard Toldrà, van ser Anímic, una formació amb dues veus , la de Ferran Palau, i la de Louise Sansom, que alternen melodies i cançons acompanyats de samplers i secció de corda. Un proposta molt interessant, com totes les que duen als Faraday. Els va segur Pau Vallvé, acompanyat de Maria Coma, Jordi Casadesus i Nico Roig. Amb un discurs directe i en la línia de que tot és una merda, va tenir temps per criticar la crítica musical, l'escena actual, i el món en general. Però raonant les seves queixes, que servien de presentació dels seu temes, del magnífic 2010, una versió de Radiohead ( o daehoidar), com ho lluïa a la seva camiseta), un parell d'Estanislau Verdet i Ü Ma. Critiques a part, del concert nomes és poden dir coses bones. Va ser curt però ens va deixar un gran sabor de boca, com és habitual en ell. I la nit és tancava amb un veterà , en Jaume Sisa. L'home galàctic, va sortir sol a l'escenari, i com un narrador explicant un conte, va anar retrobant temes de la seva extensa carrera, interactuant amb el públic per donar cos a les seves històries.


A l'Envelat, lloc triat pel Faraday per seguir el festival amb els dj's i pd's convidats per aquesta primera edició. Les sessions van anar carregades de hits i temes memorables, i molta canya sortint de les maletes de l'Òscar D'Aniello de Delafé , en Joanra i el Jordi dels Love of Lesbian, en Lluís Gavaldà d'Els Pets i en Dj Coco, habitual de la 2 de l'Apolo. L'elegància la van posar Les Enfants i la part més electrònica els Fish & Rocks, dos duets vilanovins que van obrir les nits a l'Envelat i van ser un enllaç perfecte per segur amb el Faraday Tardor. Sense oblidar les sessions de Dj Mayfield a l'Auditori d'Eduard Toldrà, que amenitzava la zona del bar amb les seves sessions altament recomanables.
Dos dies per un primer Faraday Tardor, esplèndid, amb el nivell que ens tenen acostumats, en un nou format que exalta el festival en la seva nova proposta. Esperem amb ganes les versions 2012 del Faraday.


Podeu veure les fotos dels concerts en aquest enllaç: FARADAY TARDOR